Ep, l´osset

No em direu que no us fa pena, pobret?  Us presento al nostre petit osset..

En Pitu i en Feliu són dos amics als que els hi agrada molt jugar junts.  Cada dia van al parc.  De seguida els veureu doncs sempre estan saltant i cantant. En Pitu canta tot content: "Guau, guau, guaruuuu, guaaaaau..." i en Feliu riu : "Miau, miaaaaaaau, miiiiiaaauu..."

Però un dia, van sentir un soroll estrany, com si plorés algú.

- Has sentit això, Pitu? (va dir en Feliu)

- Sí, sembla com si plorés algú...(va dir en Pitu)

Van començar a mirar per tot arreu, quan de sobte....van veure a sota d´un banc un petit osset que plorava i plorava, i plorava!!!

-Però, què et passa? (va dir en Feliu)

-He perdut a la meva maaaaaama !!!!!  UUUUUAAAAAAA.....(va dir l´osset tot plorant desesperadament)

-A veure, a veure, no ploris. Digues, que ha passat? (va dir en Pitu)

EN PITU     I        EN FELIU

                                                                                                                 

*QUÈ PENSEU QUE LI VA PASSAR AL PETIT OS?

*QUÈ VAN FER ELS NOSTRES AMICS?

*COM US IMAGINEU QUE VA ACABAR AQUESTA HISTÒRIA?

US ANIMEU A ACABAR-LA AMB MI?...