10 de nov. 2010

En Pitu i en Feliu són dos amics als que els hi agrada molt jugar junts.  Cada dia van al parc.  De seguida els veureu doncs sempre estan saltant i cantant. En Pitu canta tot content: "Guau, guau, guaruuuu, guaaaaau..." i en Feliu riu : "Miau, miaaaaaaau, miiiiiaaauu..."

Però un dia, van sentir un soroll estrany, com si plorés algú.

- Has sentit això, Pitu? (va dir en Feliu)
- Sí, sembla com si plorés algú...(va dir en Pitu)

Van començar a mirar per tot arreu, quan de sobte....van veure a sota d´un banc un petit osset que plorava i plorava, i plorava!!!

-Però, què et passa? (va dir en Feliu)
-He perdut a la meva maaaaaama !!!!!  UUUUUAAAAAAA.....(va dir l´osset tot plorant desesperadament)
-A veure, a veure, no ploris. Digues, que ha passat? (va dir en Pitu)


EN PITU     I        EN FELIU
                                                                                                                 




*QUÈ PENSEU QUE LI VA PASSAR AL PETIT OS?

*QUÈ VAN FER ELS NOSTRES AMICS?

*COM US IMAGINEU QUE VA ACABAR AQUESTA HISTÒRIA?

US ANIMEU A ACABAR-LA AMB MI?...

















8 comentaris:

  1. Guuauuu, miauuu ja us seguim!!!

    ResponElimina
  2. Eiisss eiiisss m'agrada¡¡¡
    I qué, i qué, i qué.... com segueix...

    ResponElimina
  3. los dos amigos, que son muy generosos se ofrecen a ayudar al osito a encontrar a su mama.
    El final para mas tarde.

    ResponElimina
  4. La lluna del Bruc28 de desembre, 2010

    Ai, ai, ai... Penseu que el pobre osset està molt espantat i (això es una pista) s´adona que ha fet alguna cosa malament..Què és? Plora tant pobret...

    ResponElimina
  5. La historia termina bien..... eso fijo!!!!

    Cómo???? Mamá Osa tiene que aparecer....

    ResponElimina
  6. Gracias Nuria por traerme hasta tu blog, jejeje...
    Como soy una fan de los blogs, me he atrevido a visitar el tuyo, ya que "me lo sugieres" jaja, con letras muy marcadas en la respuesta de tu meil.
    A mi personalmete se me viene a la cabeza una de esas historias "infantiles"(jiji) en las que a lo largo del camino los protagonistas se van encontrando con amigos, compañeros de camino, situaciones, etc, a lo largo del trayecto. Vamos como la vida misma.....
    Un abrazo.

    ResponElimina
  7. Hola Núria,
    La història pinta una mica xunga però estic convençuda de que els amics trobaran una solució. El osset a fet algu malament....li haurà discutit a la seva mare? L'haurà fet enfada? O s'haurà anat ell i s'ha perdut? Skaritx!!!!
    Ja em diràs algu,
    Diana
    (S'accepten "crítiques constructives" dels amics de la Núria)

    ResponElimina